Arqueòloga feminista interessada a conèixer com es construeix el gènere en el passat i en el present. Actualment, investiga l’impacte de les missions jesuïtes en les comunitats CHamoru de les Illes Marianes, al Pacífic occidental, i el gir patriarcal que va implicar la seva colonització. En fer-ho, també aborda qüestions de rellevància social com el valor de les dinàmiques relacionades amb la continuïtat cultural, la cooperació i la interdependència de les persones en les societats humanes. Entre 1 i 2 mesos l’any, realitza excavacions arqueològiques a Guahan, l’illa més gran de les Marianes, en el marc del projecte Aberigua (Arqueologia del Colonialisme Ibèric a Guam i les Illes Marianes), conjuntament amb comunitats indígenes CHamoru i investigadxrs de diferents universitats d’Espanya, Guahån i els EUA. La resta de l’any, treballa a la Universitat Pompeu Fabra, on coordina el grup de recerca Colonialisme, Gènere i Materialitats i el projecte GenderGLOBAL: de la prehistòria a la modernidad temprana a les illes Marianes. Va ser membre fundadora i co-chair durant el període 2009-20015 del grup de treball Archaeology and Gender in Europe associat a la European Association of Archaeologists.
La Sandra pensa que la investigació hauria de servir per construir un futur més equitatiu i sostenible, que en el seu cas també implica diluir les divisions entre la comprensió popular i acadèmica del colonialisme i del gènere. Per això va coorganitzar l’exposició BIBA CHamoru: Cultura e Identidad de las Islas Marianas (Museo Nacional de Antropología), ha publicat a National Geographic o ha col•laborat amb Recerca en Acció. A part, li agrada viatjar i conèixer com s’investiga a altres llocs del món. Per això ha fet estades a universitats com la de Cambridge, d’Oslo, de Sydney, de California Santa Cruz, la Northwestern o la National Taiwan University, entre d’altres. Actualment, però, viu a Barcelona amb el seu fill Pau i la seva carlina Perla.