El Museu de Ciències Naturals de Barcelona va participar en la celebració de l’any de la neurociència 2012 amb l’organització d’aquesta conferència de l’eminent neurobiòleg Javier de Felipe . Destinada al públic general, la conferència segueix els eixos temàtics del cicle “El cervell envaix la ciutat” organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona, la Sociedad Española de Neurociencia i l’Obra Social La Caixa, on es relaciona la neurociència amb la societat, la llei, el jo, la gastronomia, la literatura, la música o les arts visuals.
La creativitat artística és sens dubte un producte de la ment humana, però l’origen del plaer intel·lectual que produeix l’ observació d’ una obra d’ art i de l’artista que la crea és un veritable misteri. Entre els esdeveniments més notables ocorreguts al llarg de l’evolució del cervell cal destacar l’augment del seu tamany i, particularment, el gran desenvolupament i diferenciació de l’escorça cerebral. Així, sembla lògic suposar que gràcies a l’augment de la complexitat del nostre cervell ha estat possible el desenvolupament espectacular de les funcions cognitives i de les habilitats artístiques. Però què té d’especial la neoescorça humana i en què es diferencia de la d’altres espècies? La bellesa és perecbuda solament pels éssers humans? Per què l’art ens provoca plaer mental?
Javier de Felipe, neurobiòleg especialitzat en l’estudi microanatòmic del cervell, aborda aquestes i altres qüestions a la llum d’estudis recents que indiquen que l’escorça cerebral humana posseeix certes característiques que ens distingeixen d’altres mamífers. Són aquestes diferències el punt de partida que va donar lloc al naixement de l’art?
